Avui dia, el tema que més ens preocupa són les conseqüències esdevingudes per l’abastadora crisi que estam sofrint. Són moltes històries que m’arriben d’amics i familiars que han perdut la seva feina i que, a més dels problemes que tenen per pagar les factures a final de mes, es troben amb problemes socials o psicològics que sorgeixen arrel de la crisi. Crec fermament que la meva figura com a política és en aquetes situacions on ha d’estar més a prop del poble i ha de treballar per trobar solucions eficaces mitjançant una política d’idees, esforços i projectes que permetin que la societat surti beneficiada de la crisis. Els temps de crisi són temps de canvis i, és la nostra tasca aconseguir que aquests canvis siguin positius i que, per tant esdevinguin una oportunitat.

És una tasca de tots i totes, ja que sempre he defensat el ciutadà com a part activa dintre de la societat, i no com a ésser passiu que espera que els governants assenyalin les directrius que s’han de prendre. No per això, vull llevar-me la responsabilitat que em pertoca exigint un replantejament del nostre model econòmic, deixant enrere aspectes desfasats i apostant per les noves tecnologies, el turisme de qualitat, la protecció del patrimoni històric industrial o  la preservació del medi ambient, entre d’altres. Però hem d’aprofitar per posar els forts pilars que sustentin aquest futur econòmic; pilars on es trobi l’educació com a eix principal del nostre futur.